Crítica del Comissari Màrius Domingo sobre l’exposició Troballes

foto important

Les obres de Jordi Plana es construeixen lentament, encaixant elements. Cada peça s’executa pacientment, amb múltiples probes prèvies, amb infinitat d’assajos que inicialment semblen abocats a l’error. Sobtadament dos elements que quan estaven aïllats no tenien vida es troben en les mans de l’artista i sembla com si haguessin fet una llarga trajectòria junts. Des d’aquell moment la separació sembla del tot impossible. La juxtaposició, l’addició, la suma, a vegades la mutilació, l’eliminació, l’esporga, l’ocultació, són components que permeten articular un lèxic i una gramàtica sorprenents, un llenguatge que ens parla del silenci, dels objectes trobats casualment, del que la marea deixa quan es retira cada tarda.

És un estil creatiu que em recorda al Quinn de Paul Auster, en Trilogia de Nova York: “Quinn estava acostumat a vagarejar. Les seves excursions per la ciutat li havien ensenyat a entendre les connexions entre l’interior i l’exterior. Fent servir el desplaçament sense rumb com a tècnica d’inversió, els dies més aconseguits arribava a fer entrar l’exterior a dins i, d’aquesta manera, usurpava la sobirania de la interioritat”. En l’exterior un espai estrany, un món del que només coneixem fragments que ens permeten imaginar ̶tan sols parcialment̶ com és la realitat. La desolació té a vegades un punt de tabula rasa que ens ajuda a començar de nou. Un lloc comú on els records del que vam ser, preservats en l’interior d’una urna, arrossegats i ocults en àmfores, ens serveixen per interpretar què hi ha allà fora. I també, què hi ha aquí dins. Fragilitat aparent dels objectes recollits a la platja que contrasta amb la solidesa de les cordes que lliguen els elements i formen l’ancora i la barca, metàfora de la contradicció que suposa quedar-se però també el desig de marxar. Fugir, anar-se’n, dur només les coses essencials, les coses importants. Records de la infantesa, homenatge al pare, barca varada que associem immediatament amb les barques dels migrants, amb el cos a la sorra del nen sirià mort a la platja de Turquia.

Desordre del moment, del dia a dia. Un cert caos que l’artista intenta ordenar, elements que l’atzar ens ha portat a les mans, ens ha deixat davant i que apareixen a la sala simulant una mena de naufragi provocat, no per la natura sinó per nosaltres mateixos. L’estètica del naufragi permanent en què actualment vivim, la societat líquida de la que tant hem parlat, i l’ancora que com un pèndul ens recorda que poques coses són permanents, ni tan sols les que ens mantenien fermament lligats a terra. Una barca que només ha tocat el mar en el nostre record.

El contrapunt el remarca la urna que amb Molusc, branques singulars i una llum tènue recrea la mítica Medusa que segons la mitologia grega era un terrible monstre ctònic que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. La representació de la Medusa en el mosaic del Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, que Jordi Plana coneix bé, ens mira des del passat, i ens fa qüestionar el que hem fet fins ara, però el passat ens condiciona i com la Medusa de Munch, no ens deixa veure el futur amb claredat.

Un espai suggerent, on la llum té un gran protagonisme, i la seva absència també. Petits escenaris amb moltes històries que se sumen i on alguna vegada va passar alguna cosa, no sabem exactament què, possiblement un naufragi o potser algú va plantar una llavor i ara, sense que ningú ho sàpiga, ha començat a créixer lentament, fent arrels. Al cap i a la fi, de la sang del coll tallat de la Medusa, en caure a terra va sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.

Màrius Domingo, comissari

Anuncios

EXPOSICIÓ TROBALLES

IMG_0563

Dades i horari:

Inauguració Exposició: 13 d’abril a les 19h.

Dates d’exposició: 13 d’abril al 10 de Maig. Obert els dilluns, dimarts, dimecres de 19 a 21h. Per Visites concertades (L’Estruch | Fàbrica de creació de les arts en viu) al 606706497

Lloc: Nau Sud. carrer de Sant Isidre, 140, 08208 Sabadell

L’EXPOSICIÓ:

Amb més de 25 anys d’experiència he participat com a escultor en nombroses exposicions individuals i col·lectives . He desenvolupat el meu treball tant a Catalunya com a l´estranger, sent el meu treball més recent al centre National Sculpture Factory ( Cork. Irlanda) https://vimeo.com/221065608

Les meves darreres obres s´emmarquen en el Landart i en el treball de materials reciclats provinents de la natura. Compagino l´escultura amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona així com a l´Escola superior d’arts plàstiques i disseny de Catalunya (ESDAP), campus Llotja.

Explicació

Troballes neix a partir de tres escultures, Barca/Medusa/Ancora, creades per mi.

Aquest viatge comença amb un record íntim de la meva infantesa: Una barca partint de la platja d’Altafulla, fent-li un homenatge al meu pare. La Barca ens remet a l’inici de l’aventura, a la recerca de nous horitzons, interiors o exteriors.

Les escultures s´han construit a partir de materials trobats i reciclats autòctons recollits a la zona del Delta de l´Ebre, comarques de l´Alt Camp i altres contrades. Es un clar tribut a la terra que tinc present. L´exposició es una mostra introspectiva dedicada íntegrament a la mar, que es presenta com a centre, principi i fi d’un viatge metafòric i vital, i amb un discurs transversal i personal.

La curiositat em porta a descobrir el llegat de la capital de la Hispània Citerior, i a traves de l’arqueologia, prenc consciencia d’aquest passat ancestral. La segona obra està inspirada en la Medusa del mite de Perseu. La Gorgona formava part de l’emblema central d’un dels millors mosaics procedents d’una domus de la ciutat de Tàrraco i traslladada al Museu Arqueològic, l’any 1857. La Medusa i el mirall representen el punt crític del viatge, la confrontació́ amb les dificultats i amb la mirada petrificant del monstre, que és, en última instància, la trobada amb un mateix. Aquesta reinterpretació́ del mite ha donat lloc a una mirada més amable, no destructiva, però̀ sí analítica i que converteix l’ull i el mirall, en espais d’autocrítica realista.

La darrera obra, l’Àncora, simbolitza el punt de repòs al final del viatge, un lloc de pau interior i de calma. No és però̀, el destí́, el Port, sinó́ una parada en un trajecte que no acaba mai.

La utilització́ dels diferents efectes visuals i sonors creats específicament per a la mostra, transformen l’espai inicial. És una manera diferent de veure l’escultura i permet un diàleg amb l’espectador, que esperem no quedi indiferent.

FITXA ARTÍSTICA

Comissari: Màrius Domingo

Ceramista: Sandra Ovejas

Mapping: Ricardo Cançado (VJ Eletroiman).

Grup de performance: “Fil a l’Agulla”, Thais Albarran / Estrella León / Claudia Niubó

Agraïments

Josep Cerdà, Magda Guillén, Gerard Gil, Cèlia Llauradó, Felip Vidal, Josep Vilanova, L’Estruch.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

logos estruch i ajuntament

Reflexió sobre les seves creacions en els últims tres anys.

 


img_5519

At the beginning of my works I reveal the sculptural and visual values with my sight, building from industrial elements as tyres with a clear dialogue between hard and soft, between iron and rubber, driven by the path of the object.

Al principi de la meves obres desvetllo amb la meva mirada els valors escultòrics i visuals, construint a partir d’elements industrials com són els pneumàtics amb un clar diàleg entre el dur i el tou, entre el ferro i el cautxú, canalitzats per la via de l’objecte.

pneumàtic 1996.jpg

The use of tyres is a reminiscence of my childhood. The memory of the sea produces me a certain state of freedom. These are volumes that mould the air they contain and reveal a restrained violence, not openly expressed. The senses swing from evil to innocence, the countable reality in front of the uncountable one, the industrial production versus mystics.

L’ús de pneumàtics és reminiscència de la infància. El record del mar m’evoca un determinat estat de llibertat. Són volums que emmotllen l’aire que contenen i que palesen una violència continguda, exteriorment no manifesta. Els significats basculen entre la perversitat i la innocència, la realitat comptable davant de la incomptable, la producció industrial enfront la mística.

The struggle between contradictory feelings is shown mainly in the rubber tyres pressed by staples or iron spirals and in the sculptural interpretation I present the object as a residual prolongation of something human, as a mould or container of the living shapes of the soul. It’s another way to understand the full and the empty in sculpture.

La lluita entre sentiments contradictoris es palesa sobretot en els pneumàtics de cautxú pressionats per grapes o espirals de ferro i en la interpretació escultòrica presento l’objecte com una prolongació residual d’allò humà, com a motlle o recipient de les formes vives de l’ànima. És una altra manera d’entendre el ple i el buit de l’escultura.

Encaixonat 1999 copia.jpg

The interior experience, the biographical sketch and personal childhood memories, help me to experiment with associations of objects in geometrical shapes, performances of compositions in the space with volumetric shapes, lineal and superficial, which I make take part in a space or room as an installation.

La vivència interior i l’apunt biogràfic, records d’infància personals, m’ajuden a experimentar amb associacions d’objectes en formes geomètriques, realització de composicions a l’espai amb formes volumètriques, lineals i superficials que faig intervenir en un espai o habitacle a manera d’instal·lació.

curriculum curri 1My work will evolve towards the internal reflection from and origin to its achievement, inspired in the natural and cultural wealth from a region or country, where its nature, mountains or sea will be the scenes to carry out my interventions.

La meva obra evolucionarà cap a la reflexió interna amb un origen fins la seva consecució, inspirats en la riquesa cultural i natural d’una regió o país on la seva natura, muntanyes o mar siguin els escenaris per poder dur a terme les meves intervencions.

IMG_0084

In the last three years I have done some land art installations in Catalonia, France and Ireland that will be used as a start to propose several outdoor installations with environmental materials from the area, which could have an ephemeral or permanent nature.

En els últims tres anys he realitzat a Catalunya, França i Irlanda algunes instal·lacions de land art que serviran com a punt de partida per proposar diverses instal·lacions a l’aire lliure amb materials propis del paisatge de la zona, que podran tenir un caràcter efímer o permanent.

13I will establish connections between different disciplines as photography, video making and sculpture, working with the territory’s own materials and looking for the ethnography and traditions from the place that will bring me information as they could be linked to what I want to express.

Establiré connexions entre diferents disciplines i coneixements com són la fotografia, el vídeo i l’escultura treballant amb els materials propis del territori i cercant l’etnografia i tradicions del lloc que m’aportin informació per tal que tinguin relació amb el que vull expressar

This is a way to show the sculpture/intervention with my memory leaving behind my past to imagine my future by converting it into an object, to look for a place to locate it and then, it could vanish in the silence, into a landscape or room where I will be able to look to the future.

És una manera de mostrar l’escultura-intervenció amb el meu record-memòria tot deixant enrere el meu passat i imaginar-me un futur tot transformant-lo amb un objecte, per cercar un espai on pugui ser-hi i després difuminar-se en un silenci, dins un paisatge o habitacle on podré recórrer amb la meva mirada cap a un futur.

DSCN5849.JPG

Concurs Internacional d´escultures amb neu a Pas de la casa. Andorra

ESCULTURA I ESCULTURA APLICADA A L´ESPECTACLE GUANYA EL 3 er PREMI DEL CONCURS INTERNACIONAL D´ESCULTURES AMB NEU A PAS DE LA CASA ANDORRA.

Des de el mòdul de Volum del Cicle de Tècniques Escultòriques i Escultura aplicada a l´espectacle, es va presentar la possibilitat dins la programació de poder participar als alumnes al Concurs Internacional d´Escultures Monumental amb neu a Pas de la Casa. Andorra “ 2017.

Enguany es va posar el títol des de la mateix mòdul i vam suggerir “Els Somnis en l´art del segle XX”

Es van apuntar 5 equips de tres persones amb un total de 15 alumnes que es van voler presentar al concurs. En total hi havia 25 blocs de neu compactada  que es van convertir en 25 escultures. 13 fetes per professionals i 12 fetes per estudiants de diferents escoles d’art d’arreu d´Espanya.

I els meus alumnes van tenir la satisfacció de guanyar el 3 er Premi en la categoria d´estudiants. Isabel Mur Crespo
 .Santiago Mercado Ocampo. Saenz de Sicilia (SMOSS)
David Barrera Viladot


Amb el títol ” Somiant amb la llum”

IMG_5056IMG_5056.jpgJordi Plana vaig actuar com a Jurat dels professionals

3er Premi Escultura Monumetal Andorra 2017.jpgBREU EXPLICACIÓ DE L’OBRA: ” Somiant amb la llum”

En aquesta proposta volem emfatitzat mitjançant l’escultura els somnis dins dels moviments artístics, a partir de formes molt simples però a la vegada carregada de simbolisme.
Un cub amb els plans paral·lels i en una cara perforant un con a l’interior fins a la cara oposada amb una petita obertura.

Un món molt estructurat i encaixat en una figura (el cub) i el con com a símbol que ho recull tot, amb uns inicis amplis (circumferència) i que té un recorregut llarg (con) fins al final. Què des del començament ja s’endevina.
L’obertura a l’altre extrem simbolitza el camí a recórrer i la llum del final la conclusió del somni.

Tot és fonedís: L’escultura, la neu, la llum, els somnis.

El nostre projecte està inspirat en els treballs de l’artista hindú Anish Kapoor, conegut per les seves formes còniques i circulars lligades als somnis.
Anish Kapoor… El escultor que reflexa els somnis.

IMG_4127.JPGIMG_4166.JPGIMG_5097.jpgIMG_5191.jpg