Crítica del Comissari Màrius Domingo sobre l’exposició Troballes

foto important

Les obres de Jordi Plana es construeixen lentament, encaixant elements. Cada peça s’executa pacientment, amb múltiples probes prèvies, amb infinitat d’assajos que inicialment semblen abocats a l’error. Sobtadament dos elements que quan estaven aïllats no tenien vida es troben en les mans de l’artista i sembla com si haguessin fet una llarga trajectòria junts. Des d’aquell moment la separació sembla del tot impossible. La juxtaposició, l’addició, la suma, a vegades la mutilació, l’eliminació, l’esporga, l’ocultació, són components que permeten articular un lèxic i una gramàtica sorprenents, un llenguatge que ens parla del silenci, dels objectes trobats casualment, del que la marea deixa quan es retira cada tarda.

És un estil creatiu que em recorda al Quinn de Paul Auster, en Trilogia de Nova York: “Quinn estava acostumat a vagarejar. Les seves excursions per la ciutat li havien ensenyat a entendre les connexions entre l’interior i l’exterior. Fent servir el desplaçament sense rumb com a tècnica d’inversió, els dies més aconseguits arribava a fer entrar l’exterior a dins i, d’aquesta manera, usurpava la sobirania de la interioritat”. En l’exterior un espai estrany, un món del que només coneixem fragments que ens permeten imaginar ̶tan sols parcialment̶ com és la realitat. La desolació té a vegades un punt de tabula rasa que ens ajuda a començar de nou. Un lloc comú on els records del que vam ser, preservats en l’interior d’una urna, arrossegats i ocults en àmfores, ens serveixen per interpretar què hi ha allà fora. I també, què hi ha aquí dins. Fragilitat aparent dels objectes recollits a la platja que contrasta amb la solidesa de les cordes que lliguen els elements i formen l’ancora i la barca, metàfora de la contradicció que suposa quedar-se però també el desig de marxar. Fugir, anar-se’n, dur només les coses essencials, les coses importants. Records de la infantesa, homenatge al pare, barca varada que associem immediatament amb les barques dels migrants, amb el cos a la sorra del nen sirià mort a la platja de Turquia.

Desordre del moment, del dia a dia. Un cert caos que l’artista intenta ordenar, elements que l’atzar ens ha portat a les mans, ens ha deixat davant i que apareixen a la sala simulant una mena de naufragi provocat, no per la natura sinó per nosaltres mateixos. L’estètica del naufragi permanent en què actualment vivim, la societat líquida de la que tant hem parlat, i l’ancora que com un pèndul ens recorda que poques coses són permanents, ni tan sols les que ens mantenien fermament lligats a terra. Una barca que només ha tocat el mar en el nostre record.

El contrapunt el remarca la urna que amb Molusc, branques singulars i una llum tènue recrea la mítica Medusa que segons la mitologia grega era un terrible monstre ctònic que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. La representació de la Medusa en el mosaic del Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, que Jordi Plana coneix bé, ens mira des del passat, i ens fa qüestionar el que hem fet fins ara, però el passat ens condiciona i com la Medusa de Munch, no ens deixa veure el futur amb claredat.

Un espai suggerent, on la llum té un gran protagonisme, i la seva absència també. Petits escenaris amb moltes històries que se sumen i on alguna vegada va passar alguna cosa, no sabem exactament què, possiblement un naufragi o potser algú va plantar una llavor i ara, sense que ningú ho sàpiga, ha començat a créixer lentament, fent arrels. Al cap i a la fi, de la sang del coll tallat de la Medusa, en caure a terra va sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.

Màrius Domingo, comissari

Concurs Internacional d´escultures amb neu a Pas de la casa. Andorra

ESCULTURA I ESCULTURA APLICADA A L´ESPECTACLE GUANYA EL 3 er PREMI DEL CONCURS INTERNACIONAL D´ESCULTURES AMB NEU A PAS DE LA CASA ANDORRA.

Des de el mòdul de Volum del Cicle de Tècniques Escultòriques i Escultura aplicada a l´espectacle, es va presentar la possibilitat dins la programació de poder participar als alumnes al Concurs Internacional d´Escultures Monumental amb neu a Pas de la Casa. Andorra “ 2017.

Enguany es va posar el títol des de la mateix mòdul i vam suggerir “Els Somnis en l´art del segle XX”

Es van apuntar 5 equips de tres persones amb un total de 15 alumnes que es van voler presentar al concurs. En total hi havia 25 blocs de neu compactada  que es van convertir en 25 escultures. 13 fetes per professionals i 12 fetes per estudiants de diferents escoles d’art d’arreu d´Espanya.

I els meus alumnes van tenir la satisfacció de guanyar el 3 er Premi en la categoria d´estudiants. Isabel Mur Crespo
 .Santiago Mercado Ocampo. Saenz de Sicilia (SMOSS)
David Barrera Viladot


Amb el títol ” Somiant amb la llum”

IMG_5056IMG_5056.jpgJordi Plana vaig actuar com a Jurat dels professionals

3er Premi Escultura Monumetal Andorra 2017.jpgBREU EXPLICACIÓ DE L’OBRA: ” Somiant amb la llum”

En aquesta proposta volem emfatitzat mitjançant l’escultura els somnis dins dels moviments artístics, a partir de formes molt simples però a la vegada carregada de simbolisme.
Un cub amb els plans paral·lels i en una cara perforant un con a l’interior fins a la cara oposada amb una petita obertura.

Un món molt estructurat i encaixat en una figura (el cub) i el con com a símbol que ho recull tot, amb uns inicis amplis (circumferència) i que té un recorregut llarg (con) fins al final. Què des del començament ja s’endevina.
L’obertura a l’altre extrem simbolitza el camí a recórrer i la llum del final la conclusió del somni.

Tot és fonedís: L’escultura, la neu, la llum, els somnis.

El nostre projecte està inspirat en els treballs de l’artista hindú Anish Kapoor, conegut per les seves formes còniques i circulars lligades als somnis.
Anish Kapoor… El escultor que reflexa els somnis.

IMG_4127.JPGIMG_4166.JPGIMG_5097.jpgIMG_5191.jpg