ESCRITS I CRÍTIQUES D’ART

CRÍTICA

///PILAR PARCERISAS, crítica d’art del diari català “AVUI” , JORDI PLANA

Mes enllà de la joieria i la bijuteria, Jordi Plana ens proposa invents i artilugis que ofereixen més que un ornament personal  Les seves joies s´erigeixen en un signe de luxe quotidià a partir de materials nous e insòlits, nascuts de la cultura urbana e industrial.  Formes suaus i agresives, matèries dures o toves es devaten en conposicions de gran dinamisme, a on la joia conserva una autonomia pròpia com objecte desitjable més enllà de la seve funció decorativa.  Cautxú, plata,suro, acer inoxidable o escuma són els materials que Jordi Plana manipula per arribar a nous experiments compositius, articulats, oberts a la participació i l´ ús imaginatiu de qui busca en la joia personal un perfil diferent. Jordi Plana explora la tensió i la maleabilitat dels materials, construeix “joies-collage” que es constitueixen en signes gràfics, a mig camí entre el “graffiti” i l´assemblage” i ens proposa en definitiva, un art decoratiu que sensibilitza el tacte, a la visió i que modifica la manera de portar els objectes personals.  Quant s´imposa, sense cap dubte un concepte de joia que transgradeix la tradicional relació subjecte-objecte, els dissenys de Jordi Plana s´ofereixen com posibilitats d´alternativa, obertes a un ús imaginatiu, lúdic i vivèncial.  Les seves joies possen de manifest l´herència d´aquells moviments artístics de avantguarda que es van aixecar amb la veu del trencament per a proposar formes simples i dinàmiques, com el constructivisme, el suprematisme, o el neoplasticisme, que es van unir sota un pensament arstístic una visió integradora de les arts, el disseny i la decoració.  Jordi Plana ens presenta finalment formes artístiques d´efectes fugaços i efímers, ornaments inusuals per aconseguir una nova identidad dins de l´imatge contemporanea.

_______________________________

PILAR PARCERISAS Crítica de arte del diario catalán “AVUI”  JORDI PLANA

Más allá de la joyería y la bisutería, Jordi Plana nos propone inventos y artilugios que ofrecen más que un ornamento personal.  Sus joyas se erigen en signo de lujo cotidiano a partir de materiales nuevos e insólitos, nacidos de la cultura urbana e industrial.  Formas suaves e agresivas, materias duras o blandas se debaten en composiciones de gran dinamismo, donde la joya conserva una autonomía propia como objeto deseable más allá de su función decorativa.  Caucho, plata, corcho, acero inoxidable o espuma son los materiales que Jordi Plana manipula para llegar a nuevos experimentos compositivos, articulables, abiertos a la participación y al uso imaginativo de quien busca en la joya personal un perfil distinto.  Jordi Plana explora la tensión y la maleabilidad de los materiales, construye “joyas-collage” que se constituyen en signos gráficos, a medio camino entre el “graffiti” y el “assemblage” y nos propone, en definitiva, un arte decoativo que sensibiliza al tacto, a la vista y que modifica el modo de llevar los objetos personales.  Cuando se impone, sin duda, un concepto de joya que transgrede la tradicional relación sujeto-objeto, los diseños de Jordi Plana se ofrecen como posibilidades alternativas, abiertas a un uso imaginativo, lúdico y vivencial.  Sus joyas ponen de manifiesto la herencia de aquellos movimientos artísticos de vanguardia que se alzaron con la voz de la ruptura para proponer formas simples y dinámicas, como el constructivismo, el suprematismo o el neoplasticismo, que unieron bajo un mismo pensamiento artístico una visión integradora de las artes, el diseño y la decoración.  Jordi Plana nos presenta finalmente formas artísticas de efectos fugaces y efímeros, ornamentos inusitados para conseguir una nueva identidad dentro de la imagen contemporánea.

_______________________________

PILAR PARCERISAS Arts critic from Barcelona’s Catalan daily newspaper “AVUI”  JORDI PLANA

Beyond jewelry and bijouterie, Jordi Plana proposes contrivances and devices offering rather more than just a personal ornament.  His bijoux arise as a quotidian luxury sign emanating from new and unusual materials, born from an urban and industrial culture.  Smooth or aggressive shapes, hard or soft matter, are contending in compositions of great dynamism, where the jewel retains an autonomy of its own as an object which is desirable beyond its decorative function.  Rubber, silver, cork, stainless steel, or foam, are the materials that Jordi Plana manipulates to attain new compositional experiments which are articulatable, open to the participation and imaginative use of who that seeks in the personal jewel a distinct profile.  Jordi Plana explores the tension and malleability of the materials, constructing “bijoux-collage” which become graphic signs, half-way between the “graffitti” and the “assemblage”, and he definitely proposes to us a decorative art which is sensitive to touch and sight and which modifies the way of wearing personal objects.  At a time when, no doubt, a jewel concept prevails transgressing the traditional subject-object relationship, Jordi Plana’s designs offer themselves as alternative possibilities open to an imaginative, ludicrous and vivid use.  His bijoux evidence the heritage from those vanguardist art movements which arose with the cry of rupture so as to propose simple and dynamic shapes, such as constructivism, suprematism or neoplasticism, who united under one same artistic thought an integrating vision of arts, design and decoration.  Finally, JORDI PLANA presents to us artistic shapes of fugacious and ephemeral effects, unusual ornaments enabling to get a new identity within contemporary image.

 

 

 

curriculum curri 1

CRÍTICA A L’OMBRA DE L’AIRE

L’ombra de l’aire E-kichen Josep M. / Sala-Valldaura Da Jordi Plana

El pes. El pes de l’aire. Els tres mons concèntrics. L’ombra del món suspesa. L’aire tancat que perfila l’aire, La volta del cel, tots els camins i els vents. L’aire tancat, pres en la força, en el pes, dibuixa dins l’aire el seu pes i la seva força. Hi dibuixa tots els camins dels vents. Dibuixa en el pes els seus propis camins. [L’ombra, l’ombra de l’aire.] Ben al mig de la llum, disposa l’esfera armil.lar. Les tres direc-cions del món s’acorden en aquest punt i en aquest punt departeixen l’espai. A ella tota cosa s’ajusta i tota cosa és per ella ano-menada. Ben al mig del món el món ressona en aquest aire, en la forma del temps que el marca i el dicta des dels tres eixos, les tres voltes; ben al mig de l’eix de la volta, ben al mig de la llum.   EL 9 NOU Dimarts, 21 de Desembre de 1999 V.P. El moviment tancat de l’aire El sabadellenc Jordi Plana presenta una instal.lació amb penaumàtics a l’Alliance Française  L’artista sabadellenc Jordi Plana, estudiava Belles Arts i se sentia oprimit.”Volia alliberar-se”, recorda. Per fer-ho va recórrer a un objecte amb el que jugava a la platja quan era petit.”El pneumàtic represen-tava la solidesa, el volum, però sobretot la llibertat”, subratlla l’escultor. I així va començar a jugar novament amb el pneumàtic, però d’una altra manera. Va buscar diferents formes de manipular-lo i. va crear pneumàtics emmanillats amb ferros o columnes de pneumàtics que s’aguantavena al sostre. Tot plegat per donar sensació d’opressió mitjançant l’aire tancat.  Aquests dies, Jordi Plana exposa una de les seves últimes instal.lacions amb pneumàtics al pati de l’Alliance Française de Sabadell. La intenció, però, en aquest cas no ha estat expressar opressió sinó moviment. Moviment amb aire tancat. Per aconseguir-ho ha co.locat tres pneumàtics inflats al centre del pati.   Els ha posat un dintre de l’altre fins a assolir una forma esfèrica com si es tractés d’una esfera armil.lar zodiacal o una esfera terrestre, que gira sobre si mateixa.”En aquest espai hi ha moviment cultural i jo estic constantment en moviment”, comenta Plana, que imparteix classes a l’Escola d’Arts i Oficis Junyent de Vic.  Plana també ha col.locat tres pneumàtics a les escalinates del pati per crear una major sensació de moviment. I a les finestres i a l’entrada. Tots els pneumàtics conserven el seu color natural, el color del cautxú, que l’artista ja havia treballat en joieria. El poeta Víctor Sunyol ha posat títol a l’exposició jugant amb la idea de L’ombra de l’aire.   Diari de Sabadell Dimarts, 30 deNovembre de 1999 Carlos Gascón Pneuàtics al mig de la Casa Taulé  Una esfera terrestre què dóna voltes, una idea de moviment i un espai de trobada, de relació. Tot això son conceptes que ha volgut condesar l’artista Jordi Plana en els pneumàtics gegants que envaeixen la Casa Taulé, seu de I’Alliance Française. Uns quants s´estan als balcons i es poden veure des del carrer mateix. Altres baixen per les escoles del pati fins a arribar al centre, o formen una bola a imatge de les esferes armil-lars equatorials, aquells aparells astronòmics antics amb diversos cercles giratoris.  Plana diu que li ha “agradat molt l’espai” per aquest primera incursió seva en la instal.lació escultòrica. Resident a Sabadell però nascut a Barcelona, ell ja havia treballat en pneumàtics diversos a més de materials com el ferro, l’alumini i altres de recuperació. Ha titutat la seva obra “L’ombre de l’aire”. Es va inaugurar disabte amb música dodecafònica.

_______________________________________

La sombra del aire E-kichen Josep M. / Sala-Valldaura De Jordi Plana

El peso. El peso del aire. Los tres mundos concéntricos. La sombra del mundo suspendida. El aire encerrado que perfila el aire, La vuelta del cielo, todos los caminos y los vientos. El aire encerrado, prendido en la fuerza, en el peso, dibuja dentro del aire su peso y su fuerza. Dibuja todos los caminos de los vientos. Dibuja en el peso sus propios caminos. [La sombra, la sombra del aire.] Justo en el medio de la luz, dispone la esfera armilar. Las tres direcciones del mundo se acuerdan en este punto y en este punto departen el espacio. A ella toda cosa se ajusta y toda cosa es por ella nombrada. Justo en el medio del mundo el mundo resuena en este aire, en la forma del tiempo que lo marca y lo dicta des de los tres ejes, las tres vueltas; justo en el medio del eje de la vuelta, justo en el medio de la luz.   EL 9 NOU Martes, 21 de Diciembre de 1999 V.P. El movimiento cerrado del aire El sabadellenco Jordi Plana presenta una instalación con neumáticos a l’Alliance Française.  El artista sabadellenco Jordi Plana, estudiaba Bellas Artes y se sentía oprimido.”quería liberarme”,recuerda. Para hacerlo recurrió a un objeto con el que jugaba en la playa cuando era pequeño.”El neumático representaba la solidez, el volumen, per sobre todo la libertad”, subraya el escultor. Y así comenzó a jugar nuevamente con el neumático, pero de otra forma. Buscó diferentes formas de manipularlo y creó neumáticos esposados con hierros o columnas de neumáticos que se aguantaban en el techo. Todo por dar sensación de opresión por medio del aire cerrado.  Estos días, Jordi Plana expone una de sus últimas instalaciones con neumáticos en el patio de l’Alliance Française de Sabadell. La intención, pero, en este caso no ha sido expresar opresión sino movimiento. Movimiento con aire cerrado. Para conseguirlo ha colocado tres neumáticos hinchados al centro del patio.  Los ha puesto uno a dentro del otro hasta lograr una forma esférica como si se tratara de una esfera armilar zodiacal o una esfera terrestre, que gira sobre sí misma.”En este espacio hay movimiento cultural y yo estoy constantemente en movimiento”, comenta Plana, que imparte clases en la Escuela de Artes y Oficios Junyent de Vic.  Plana también ha puesto tres neumáticos a las escalinatas del patio para crear una mayor sensación de movimiento. Y a las ventanas y a la entrada. Todos los neumáticos conservan su color natural, el color de caucho, que el artista ya había trabajado en joyería. El poeta Víctor Sunyol ha puesto título a la exposición jugando con la idea de La sombra del aire.   Diari de Sabadell Martes, 30 de Noviembre de 1999 Carlos Gascón Neumáticos en el medio de la Casa Taulé  Una esfera terrestre que da vueltas, una idea de movimiento y un espacio de encuentro, de relación. Todo esto son conceptos que ha querido condensar el artista Jordi Plana en los neumáticos gigantes que invaden la Casa Taulé, sede de I’Alliance Française. Unos cuantos están en los balcones y se pueden ver desde la calle. Otros bajan por las escaleras del patio hasta llegar al centro, o forman una bola a imagen de las esferas armilares ecuatoriales, aquellos aparatos astronómicos antiguos con diferentes círculos giratorios.  Plana dice que le ha “gustado mucho el espacio” por esta primera incursión suya en la instalación escultórica. Residente en Sabadell pero nacido en Barcelona, él ya había trabajado con neumáticos diversos además de materiales como el hierro, el aluminio y otros de recuperación. Ha titulado su obra “L’ombra de l’aire”. Se inauguró el sábado con música dodecafónica.

_______________________________________

the Shadow of the air E-kichen Josep M. / Sala-Valldaura By Jordi Plana

The weight. The weight of the air. The three concentric worlds. The shadow of the world suspended. The closed air profiling the air. The vault of heaven, all the ways and all the winds. The closed air, caught in the strength, in the weight, drawing within the air its own weight and its strength. It draws there all the ways of the winds. It draws in the weight its own ways. [The shadow, the shadow of the air.] Right in the center of the light, it places the armillary sphere. The three directions of the world agree in this point and it is therefrom that they separate the space. Any thing is adjusted there and any thing is thereby named. Right in the center of the world the world resounds in this air, in the shape of the time marking it and which rules it from the three axis; right in the center of the vault axis, right in the center of the light.   EL 9 NOU Tuesday 21St Tuesday December, 1999 V.P. The closed movement of the air Jordi Plana from Sabadell presents an installation with tyres at the l’Alliance Française  The artist from Sabadell Jordi Plana, was a student of Fine Arts and felt himself oppressed.”He wanted to free himself”, he remembers. In order to achieve this he resorted to an object with which he played at the beach in his childhood.”The tyre meant solidity, volume but above all freedom”, underlines the sculptor. And so he started to play again with the tyre, but in a different way. He searched various ways of manipulating it and so he created handcuffed tyres with iron or columns of tyres sustained at the ceiling. All this to cause the impression of oppression by closed air.  Nowadays, Jordi Plana exhibits one of his latest installations with tyres at the courtyard of l’Alliance Française of Sabadell. In this case, however, the intention has not been to express opression but movement, movement in closed air. In order to achieve it, he has placed three inflated tyres in the center of the courtyard.  He has placed them one inside the other until reaching an spherical shape as it were a zodiacal armillary or terrestrial sphere rotating over itself.”In this space there is cultural movement and I am in constant movement”, is the comment by Plana, who teaches at the Junyent Arts and Crafts School of Vic.  Plana has also placed three tyres at the steps of the staircase in the courtyard so as to create a better sensation of movement. Also at the windows and in the entrance. All the tyres preserve its natural colour, the colour of rubber, with which the artist had already worked in jewellery. The poet Victor Sunyol has given tittle to the exhibition playing with the idea of The shadow of the air.   Diari de Sabadell Tuesday, 30th November, 1999 Carlos Gascón Tyres within Casa Taulé  A rotating armillary sphere, an idea of movement and a meeting place, a place of relationship. These all are concepts that the artist Jordi Plana has wanted to condense in the giant tyres invading Casa Taulé, the site of l’Alliance Française. Some of them are in the balconies and can even be seen from the street. Others are running down the stairs of the yard until reaching the center, or either form a ball in the shape of the equatorial armillary spheres, those ancient astronomical apparatus with various rotating circles.  Plana says he has “liked very much the space” for this his first incursion in the sculptoric installation. Domiciled in Sabadell but born in Barcelona, he had already worked with various types of tyres in addition to such materials as iron, aluminium and other recovery ones. He has entitled his work as “The Shadow of the Air”. It was inaugurated last Saturday with dodecaphonic music.

2n CRTÍTICA DE L’OMBRA DE L’AIRE

Instalación realizada en el templo romano de vic. Año 2000

&critica=EL 9 NOU Divendres, 10 de març de 2000 Anna Palomo Thambos, espai 4  Jordi Plana expressa dicotomies impossibles. A L’ombra de l’aire i a Frontó, utilitza objectes buits que eleva a la categoria de material artistic. Les formes tenen una dimensió, sentit i vida pròpies, però són els factors espaials els que atorguen paradoxalment, bona part de la solidesa corpòria a les escultures. L’objecte atrapa l’esperit, constreny l’ànima brutalment fins a desintegrar.la en lleugeres i esbojarrades partícules sotmeses a un ordre universal. La subversió i el caos cedeixen romànticament la seva Ilibertat als límits imposats per la forma de l’aire, per l’ombra de l’aire.&variables=cargadas

___________________________________

&critica=EL 9 NOU Viernes, 10 de marzo de 2000 Anna Palomo Thambos, espacio 4  Jordi Plana expresa dicotomías imposibles. A L’ombra de l’aire i a Frontó, utiliza objetos vacíos que eleva a la categoría de material artístico. Las formas tienen una dimensión, sentido y vida propias, pero son los factores espaciales los que otorgan paradójicamente, buena parte de la solidez corpórea a las esculturas. El objeto atrapa el espíritu, constriñe el alma brutalmente hasta desintegrarla en ligeras y chifladas partículas sometidas a un orden universal. La subversión y el caos ceden románticamente su libertad a los límites impuestos por la forma del aire, por la sombra del aire.&variables=cargadas

___________________________________

&critica=EL 9 NOU Friday 10th March, 2000 Anna Palomo Thambos, space 4  Jordi Plana expresses impossible dicotomies. In “l’ombra de l’aire” and in “Frontó”, he uses hollow objects which he elevates to the category of artistic material. The shapes have a dimension, sense and life of its own, but it is the space factors which paradoxally, confer a good part of the bodily solidity to the sculptures. The object catches the spirit, compels brutally the soul until disintegrating it in light and mad particles subject to a universal order. The subversion and the chaos romantically submit its freedom to the limits imposed by the shape of the air, by the shadow of the air.&variables=cargadas

 

 

 

neumáticos

CRÍTICA A LA NAU DELS ARTISTES

Diari de Sabadell Dissabte, 22 de Setembre del 2001 Joan Ripoll De museu a museu  Jordi Plana planta instal.lacions contundents sobre vivències interiors amb materials industrials -pneumátics- de referència minimalista.   María Peña Visita als tallers de portes obertes de: Didac Pintor, Iris Arbel, Jordi Plana i Sam Rousseau  Jordi Plana, segur i contundent en les seves propostes, treball l’espai tridimensional, escultures o instal.lacions de clar ascendent minimalista que experiment amb les possibilitat plàstiques, expressives i simbóliques de materials reciclats, molt a to amb el caràcter industral de l’entorn.

__________________________________________

Diari de Sabadell Sábado, 22 de Septiembre del 2001 Joan Ripoll De museo a museo  Jordi Plana planta instalaciones contundentes sobre vivencias interiores con materiales industriales -neumáticos- de referencia minimalista.   María Peña Visita a los talleres de puertas abiertas de: Dídac Pintor, Iris Arbel, Jordi Plana y Sam Rosseau  Jordi Plana, seguro y contundente en sus propuestas, trabaja el espacio tridimensional, esculturas o instalaciones de claro ascendente minimalista que experimenta con las posibilidades plásticas, expresivas y simbólicas de materiales reciclados, muy a tono con el carácter industrial del entorno.

__________________________________________

Diari de Sabadell Saturday 22nd September, 2001 Joan Ripoll From museum to museum  Jordi Plana erects striking installations about inner experiences using industrial materials -tyres­ of minimalist reference.   María Peña Visit to the open door workshops of: Didac Pintor, Iris Arbel, Jordi Plana and Sam Rousseau  Jordi Plana, self-reliant and convincing in his purposes, works tridimensional space, sculptures or installations of clear minimalist ascend, experimenting with plastic expressive and symbolic possibilities of the recycled materials, much in line with the industrial nature of the environment.

Anuncios